PUNTA de BARCELONA


Al segle XX en plena època de gran industrialització, va néixer a Barcelona una preciosa punta amb característiques pròpies, que va ser batejada per les seves creadores, les germanes Antònia i Montserrat Raventós i Ventura, amb el nom de “PUNTA de BARCELONA”.

L’any 1951, el Capítol de la Catedral de Barcelona, va encarregar unes tovalles d’altar per a l’altar Major, amb la finalitat de ser estrenats durant el Congrés Eucarístic que s’havia de celebrar l’any següent.

Atès que la punta tenia grans dimensions, era un problema que ho treballés una sola persona. Les germanes Raventós van fer un disseny aplicant com a motius diferents detalls de la Catedral: la creu, arcs, cresteries i altres motius arquitectònics: com la reixa de ferro forjat del púlpit, un cargol que recorda la plaga soferta al segle XVI mentre s’edificava el temple, i que va quedar plasmat en la seva escala, així com també en el campanar i les arxivoltes del portal de Sta. Eulàlia.

La punta es va realitzar segons aquell dibuix en petits fragments, on es van barrejar parts realitzades en Punta al Coixí i altres en Punta a l’Agulla. Hi van treballar 39 puntaires durant nou mesos. Una vegada acabat, es van adonar que la peça tenia un caràcter propi i no s’assemblava a cap altra punta feta fins aleshores; per això la van batejar amb el nom de “PUNTA de BARCELONA”.

Posteriorment, es van rebre altres encàrrecs com el camí de taula del Palauet Albéniz i un suplement per als seus extrems. També, unes tovalles d’altar per a la Capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona, per a la confecció de les quals van caldre 2.200 hores, i unes altres tovalles d’altar per a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Les germanes Raventós, fundadores de l’Escola, van lluitar i van treballar per al reconeixement de les puntes durant 19 anys, donant classes i recopilant informació, i el 1963 van arribar a publicar un llibre amb un tractat sobre les puntes que es realitzen a tot Europa.

Arran de les exposicions muntades al Saló del Tinell el 1960, a l’Escola Lluïsa Cura el 1961 i una retrospectiva amb les puntes que durant 20 anys havien realitzat les seves deixebles el 1963 , va sorgir la possibilitat de crear un Patronat i al seu torn l ‘“ESCOLA de PUNTAIRES de BARCELONA”, institució que va començar a funcionar dins de l’Escola Massana de Barcelona.

Posteriorment, davant la falta d’espai, L’Escola es va traslladar al Palau de la Virreina i, al cap de 30 anys, es va instal·lar al Museu Tèxtil i de la Indumentària.

Actualment, l’ESCOLA de PUNTAIRES de BARCELONA està ubicada al carrer Sant Erasme, 1, baixos, de Barcelona, on continua amb l’estudi i l’ensenyament de les tècniques puntaires de Coixí i Agulla a les alumnes, professores i artesanes, a més de l’atenció a persones interessades per aquesta artesania tan lligada a l’art i al disseny.

Els comentaris estan tancats.

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir-vos la millor experiència d'usuari. Si continues navegant, entenem que autoritzeu l'ús d'aquestes galetes.

Veure política de galetes